 |
De camí cap a la Dama (pati segovià II) [tríptic] 100 x 300 cm Oli sobre tela 2002 |
El paisatge natural és l’origen i la font alimentària de la meva creació.
La meva percepció de l’ENTORN NATURAL s’ha convertit en un conjunt de FRANGES I ESPAIS que juguen amb els colors i les formes.
El punt de partida és un referent concret i real que sofreix una TRANSFORMACIÓ – ABSTRACCIÓ - REDUCCIÓ i acaba convertint-se en quelcom fictici.
Els paratges naturals urgellencs-segarrencs de les meves obres primerenques són substituïts per ESPAIS URBANS, RURALS I DOMÈSTICS amb els quals he tingut algun tipus de contacte, de caire temporal o permanent.
REINTERPRETO una realitat de la qual en sóc part, en la qual estic submergida i em determina. No pretenc presentar sinó REPRESENTAR, INTERPRETAR.
I en aquesta interpretació m’apropio d’una APLICACIÓ ARBITRÀRIA
La meva obra, FORMALISTA per davant de tot, es caracteritza per l’ús de dos llenguatges de manera simultània: la TACA PLANA, uniforme i neta, i el CLAROBSCUR amb sensació volumètrica i tridimensional.
La GEOMETRIA estructurada i matemàtica, la RAÓ, combina amb un tractament més ORGÀNIC amb corbes SINUOSES, que corresponen als SENTIMENTS i les EMOCIONS.
Enmig d’aquest diàleg de dues postures antagòniques neix un EQUILIBRI.
Sempre regna una dosis d’AMBIGÜITAT que produeix una agradable confusió.
Sílvia Rosauro
